divendres, 20 d’abril de 2012

Revolt

Tornar a patir el revolt
de tocar-te l'ànima,
com aquell pic
a les murades de la Seu.

Tornar a estrènyer fort,
a cloure queixals
a desfer cossos embullats,
a desvetllar la son,
a tapar de llençols la set
i el fred
i la por.

I frenar en sec.

Tornar a estimar-te com abans.

Tot i que no ho creguis,
podria estimar-te com abans,
a la meva manera d'abans.

I tornar a viure aquell atac
opressiu de boques i orelles,
tornar a no poder callar la llengua
quan l'havia de callar.

Tornar a mentir,
però no a tu.

I tornar a partir,
i tornar a enyorar-te,
i tornar a escriure
que t'enyoro
que tot torna
quan t'enyoro
com abans.

4 comentaris:

novesflors ha dit...

Potser la vida és un cercle.

XeXu ha dit...

La cíclica de l'amor, que tot torna fins que no trobem la manera de sortir del cercle.

El tacte de les paraules ha dit...

De vegades el passat se'ns pot presentar de nou, de mil formes diferents, però, amb les mateixes veus o no, amb les mateixes cares o no, però el que és clar és que l'acció de 'tornar-hi' és voluntària i involuntària alhora.

Anònim ha dit...

li has d posar musica... ;)