dimecres, 25 d’abril de 2012

L'altra

Perdona'm,
però jo mai
no he estat
l'altra.

M'he viscut massa de prop
i m'he fregat totes les puntes
d'aquesta màscara meva
que tant estimo.

No puc esser sinó jo,
aquella mi mateixa,
sense contemplacions,
sense segones oportunitats
que m'edifiquin de bell nou.

Sempre,
a qualsevol hora,
hauràs de consentir
que ningú mai,
(ni tan sols tu)
podrà relegar-me
a un segon pla.

Perquè només jo
podré malmenar-me
la ferida,
i fer-me mal.
 
No seré mai
l'altra, perquè
aquesta que sóc
ja s'ha guanyat a pols
el lloc que li pertoca.

2 comentaris:

XeXu ha dit...

Les coses ben clares. Això ho ha de tenir ben après, perquè tu ets tu, i en cap cas no seràs l'altra. O és que no li sembles prou?

Anònim ha dit...

yo he sido la otra, no te das cuenta hasta que pasa mucho tiempo. Ves solo las palabras bonitas, los te quiero...pero eso son solo palabras, cuando los hechos no se corresponden con ellas. Esperas que todo cambie, hasta que te das cuenta que lo que haces es solo cubrir unas necesidades momentáneas y que no te dejan por miedo a como puedas reaccionar. Es lo típico¡¡ pero lo descubrí tarde.