dilluns, 16 d’abril de 2012

Vermell sang

No m'atreveixo
a tallar aquests llavis meus
que de vegades coneixes
i se't fan amables i sincers.

No m'atreveixo
a demostrar que
t'enganyen:
no són
ni coneguts
ni amables
ni fidels.

Perquè duen aquest no
tatuat tan a frec de pell
que amb cada tacte
et traeixen
i jo no puc
aturar-los.

Algun dia, però
els callaré quan parlin
i els faré parlar quan callin

Llavors tot serà diferent,
i jo només podré dir-te
que et varen avisar:
sagnaven
(i tu no ho veies)
amb cada besada.

2 comentaris:

XeXu ha dit...

No parla massa bé dels teus llavis i de les teves paraules això. O sóc jo que ho llegeixo malament...?

El tacte de les paraules ha dit...

Tu ho llegeixes bé, com sempre ;)