divendres, 17 de febrer de 2012

Olors

No sé què em va fer no demanar-te res,
quan amagaves la teva vida dins d'una capsa de color blau cel.
Tot feia olor de vell.

Jo només volia repetir les olors
que teníem quan tot era jove
i viu
i net.

Ara ja sé que res no és mai debades.
Ja saps com em fascinen les bones olors!
i tu tens aquella olor de saladina i de música,
aquella olor que em tranquil·litzava
quan em trobava ja massa cansada d'ensumar fragilitats.

Ara, sola,
m'he perdut entre noves olors
que voldria tornar a sentir.
Però no t'equivoquis,
no estic cercant la teva,
sinó aquella olor subtil que em recordi a mi mateixa,
perquè jo,
encara duc olor de tu.

3 comentaris:

novesflors ha dit...

Un final molt bonic.

XeXu ha dit...

Tornar a començar i retrobar-se amb un mateix, ja que de records i pensament per l'altre no ens en falten mai...

Audrey ha dit...

Un final ben bonic, que arrodoneix un escrit preciós!.