dilluns, 20 de febrer de 2012

A mor (t)

                   Dius que l’amor és com un got:
                   es trenca si l’agafes
                   massa fort o massa fluix.
                                       Ronny Someck, Trosset de vidre

No sé què fa aixecar-me de matinada:
una glopada de realitat.
Saps que sempre he preferit
el tall  profund, el got trencat.

Malaventurats aquells
que no han esmicolat mai cap got,
que no l'han estret tan arran de pell
fins a sentir com els nafra.

Jo sempre he preferit arriscar-me i per això
encara en tenc, de vidres a la pell,
de signes de vida.

Malaventurats aquells que intenten substituir el vidre
per plàstic a fi que no es trenqui.
Pobres, ells no saben que ets
insubstituïble.

4 comentaris:

XeXu ha dit...

Són aquestes paradoxes de l'amor, mirar de facilitar-lo és perdre'l segur. O acceptem les seves regles, siguin quines siguin, o no se'ns permet jugar.

Audrey ha dit...

L'amor...sí, malgrat també existeixi el desamor. M'agrada molt com ho descrius! i el poema que encapçala el post, el puc utilitzar?.

novesflors ha dit...

El vidre nafra però també és transparent, i delicat. No hi ha plàstic que el puga igualar. Ni metafòricament.

El tacte de les paraules ha dit...

Clar que el pots emprar Audrey, no és meu! ;)