dijous, 23 de febrer de 2012

Sol

Tenc un racó a dalt del món. És petit, però m'aïlla. Veig un banc i una llimonera. M'agradaria escriure olorant les llimones. A Barcelona, tot és blau, blau de cel i blau de mar. És un bon lloc per tornar a començar. M'agradaria saber què s'amaga darrere de cada finestra, davall de cada teulada on nien els coloms. La plaça del Diamant m'agrada. Diuen que hi ha runes a sota. Me n'havia oblidat que m'agrada passejar sola. Les Rambles és un mal lloc per passejar. Mentre em tengui a mi, mai no m'avorriré. He decidit penjar un pòster a la meva habitació, d'un film, potser. Encara no ho tenc clar, però vull que faci olor de blau, o de cel, o de mar.
Els meus companys de pis deuen pensar que sóc, si més no, poc convencional: em passo hores asseguda al balcó de casa, al sol, amb un paper i un bolígraf. Avui fa sol d'estiu, em posaré morena. Ara penso que no tenc crema protectora....d'aquestes que protegeixen,
però no del sol.

5 comentaris:

XeXu ha dit...

Estàs per Barcelona? Bé, ho sento, pregunta indiscreta, però primera notícia, és clar. Espero que et vagi bé la cosa aquí al principat, molta sort.

El tacte de les paraules ha dit...

Sí, estic a Barcelona, estudiant un màster.
No feis quedada de blogaires aquí?

Jo tb espero que em vagi bé ;)

mq ha dit...

olorant
llimones blaves dins de blaus
al balcó sol
però no del sol
escriuràs sola
salut estimada!

XeXu ha dit...

Sí que se'n fan de trobades, és clar. Però jo no m'hi apunto mai. Si mires pels blogs de per aquí segur que en trobaràs alguna on hi vagi gent que coneixes.

Espero que Barcelona et tracti bé i que en gaudeixis, és un bon lloc per viure, i segur que també per passar-hi una temporada.

Júlia ha dit...

Si passeges de nit amb el cap alçat cap a les finestres pots imaginar què passa sota cada llum encès (o apagat).