diumenge, 26 de setembre de 2010

Continua cercant vida

I sap que cada persona sobreviu a ella mateixa
que la mort ens converteix en humans
i que amb sang als dits es poden pintar batalles

Sap que els principis mai s'assemblen als finals
i que de principis en té farcides les mans i el fetge
cansada, tal vegada, de curar-se les ferides, de tant de defensar-los.

Sap que si s'equivoca, les parpelles se li tornen àcides
i que si rectifica se li omplen de sabates de platja i sol de mitjanit.

No entén la passivitat que trepitges a cada cantonada
ni la fugacitat que es precipita dins cada claveguera
Ni la dona que cada matí estén desesperança al patí de casa seva

No pot entendre el tacte aspre i tallant de la passivitat
 i que la gent no es cansi de trepitjar vísceres humanes
No entén la bala de poder que atravessa la infantesa
ni la gelada esperança que s'equivoca

I sap que el que ella cregui o pensi és una ona a una cala innaccessible
que ningú no entén.

3 comentaris:

XeXu ha dit...

Potser no t'entenem massa bé, però es segueix notant que no estàs massa contenta amb la manera com funciona la vida, i jo que em pregunto si cadascú de nosaltres podem fer alguna cosa per canviar el nostre món. Estaria bé, però jo no me'n veig massa capaç.

Anònim ha dit...

i tb sap que encara que el seu fort no es creure massa,tu sempre tendras unes paraules per ella

mq ha dit...

simplement
tu
i
obsessionadament jo qui et sent...
ens veiem per aquí
entre lletres!
salut estimada!