dilluns, 20 de setembre de 2010

Dient que no, cerca la vida

No ha pensat mai que el 'sí' sigui per a ella,
que els llamps de vida li cremin les mans,
que la voluntat se li acosti sense segones intencions,
que dient que no, al final sigui que sí.

No ha pensat mai que la sort s'adormi al seu costat,
que una petita flor, pugui fer estiu,
que l'alegria de vegades es propaga,
o que la seguretat es magnifica.

No creu que hi hagi veritats eternes,
ni que la il·lusió edifiqui bones intencions.

No ha pensat mai que l'altruisme faci i desfaci
sols creu que l'egoisme només desfà.

Només sap que no vol cap plural que insulti el cor,
ni cap bandera que cremi humanitat.
Sap que res és absolutament cert ni absolutament fals.
Sap que la confiança mai és cega.
Sap que qui no ho intenta és perquè no vol
i que en l'amor, de vegades només ens cal creure-hi.

2 comentaris:

novesflors ha dit...

El relativisme és important. I creure en l'amor, també. M'alegre de llegir-te.

XeXu ha dit...

Preciós. Tot un ideari. Tot un mostrari de ferides llepades i aprenentatges de la vida. Potser t'exhortaran a veure-ho de manera optimista. Jo em sembla que puc firmar les teves línies, puc fer meves les teves impressions. Però mai, mai podria escriure-ho com tu ho fas. És llàstima llegir-te tan en comptagotes. Però ets un valor segur, mai no marxo de buit ni decebut.