divendres, 21 de març del 2008

Amagatall


Hi ha dies en què
voldria no haver d'aixecar-me del llit,
assaborint cada instant.
Amagar-me, entre els llençols,
de les empentes del món.

3 comentaris:

Víctor ha dit...

Senzill però contundent, llàstima que es 90% des dematins de sa meva vida no tenc temps ni per pensar «cagonredena, una estona més» :'(

Una besadeta!

El tacte de les paraules ha dit...

BARRABAIXA: és molt agradable poder pensa "una estona més", però de vagades m'agradaria que aquesta estona fos al marge del temps, que el món que empeny fora dels llençols, no m'obligàs a aixecar-me...això ja, seria la glòria :)

Anònim ha dit...

I és que llevar-se del llit és dur eh...