dimecres, 19 de març de 2008

Nit


I asseguda davant de l’infinit,
em faig creure
que no hi ha res que no acabi.
Un aire suau i fresc em fa espirejar els ulls
i me’ls resseca,
els he de tancar si vull continuar observant...
i mentre per mi el món no gira,
un flaire de benestar em passa just pel davant,
sense poder sols acariciar-lo.
Tota la gràcia de la certesa se m’amaga entre estrella i estrella,
i em posa a prova.
Llavors comprenc com ho és d’insignificant l’existència.
Llavors m’adon de com ho és de gratificant existir.

3 comentaris:

novesflors ha dit...

L'existència és insignificant. Però almenys existim.

El tacte de les paraules ha dit...

Efectivament novesflors, és l'únic que tenim.

Catalina ha dit...

Bé, jo seré qui trenqui una mica amb tanta seriositat de Blog:
avui Biofesta, shaaaalalalalalà!