dijous, 20 de març de 2008

A peu



Miquela Lladó - Me'n vaig a peu

Cal oblidar la teulada vermella i la finestra amb flors.

L'escala fosca i la imatge vella que s'amagaven a un racó.

I el llit de fusta negra i foradada i els teus llençols tan nets

i l'arribar suau d'una matinada que et desperta més vell.

Però no vull que els teus ulls plorin:digue'm adéu,

que el camí fa pujada i me'n vaig a peu.

Cal dir adéu a la porta que es tanca i no hem volgut tancar.

Cal omplir el pit i cantar una tonadas

i el fred de fora et fa tremolar.

Cal no escoltar aquest gos que ara lladra lligat en un pal sec,

i oblidar tot d'una la teva imatgei aquest petit indret.

Cal carregar la guitarra a l'esquena

i tornar a fer el camí

que un vespre gris remuntant la carena

em va dur fins aquí.

Les ones han d'esborrar les petjades

que deix en el teu port.

Me'n vaig a peu, el camí fa pujada

i a les vores hi ha flors.


*Nota: cançó de Serrat, versionada per Miquela Lladó en el seu disc Com un ventall

2 comentaris:

barrabaixa ha dit...

Eis, la cançó és genial, però no és de na Miquela encara que ella l'interpreti en el seu disc en solitari sinó d'en Serrat :)

Panutets

El tacte de les paraules ha dit...

BARRABAIXA: Sí, això ho sabia, gràcies però ;)
Tal vegada ho hauria d'especificar.

Besadetes.