dimecres, 29 de gener de 2014

Teló


La ciutat ens allunya,
ens separa,
tal com ella: esqueixada
per les aigües del Liffey.

Però no t’espantis,
aquest bastió ens fa d’aixopluc,
de nou renéixer,
on tu, et trobes dins del fred de cada matí
i jo, dins les ombres de cada tarda.

Som aquí, i hem deixat les arrels ben ancorades
ben aferrades al ventre
perquè tornar és també el camí
i l’objectiu és no errar-hi cap passa.

2 comentaris:

XeXu ha dit...

No sabria massa què dir sobre el poema... però bon any, eh!

Xelo IProu ha dit...

encoratjador