dilluns, 14 de maig de 2012

Freud

Ja podem dir que aquella platea
se'ns ha fet prou coneguda.

Les obres de teatre s'hi barregen
quan correm sense alè
quan el camí és ple de dreceres
i tu evites semàfors
i jo, distraccions.

Em distreu que m'acariciïs
mentre dura l'obra,
em fas imaginar-me
ben enmig
d'una única escena.

El somni del somni és ple de poetes
i descobrir els alter egos de Pessoa
és descobrir-me també els meus.

No podem evitar la rapidesa
de no perdre'ns res,
de pensar que tot hi cap,
que podem fitorar-ho tot
amb els braços, amb els peus,
amb els dits,
amb aquella taca
que no sabia que tenies.

No hi ha res com creure's capaç
de tocar la certesa
amb les pròpies mans.