dilluns, 12 de març de 2012

Encara

Sempre t'ha agradat matar-me els nirvis
i ara, enmig de desenes d'espais,
tens la paraula exacta,
aquella que, com un esclat,
em fa singlotar la ràbia.

No vulguis dreçar aquesta fe meva,
perquè ara tot és tort i debades.
I dins d'aquesta corba perfecta,
vull trobar la finíssima línia
que em separa de tu.

Encara m'estic recollint els troços
d'aquest trencaclosques que has malbaratat,
però no espero encaixar com abans;
sinó d'una manera senzilla,
perquè algú, algun dia,
s'animi a desxifrar-me.

1 comentari:

XeXu ha dit...

Moment de reconstruir-se. Un moment difícil, però té l'avantatge de que ara et pots fer com més et convingui, esdevenir molt millor que abans. Sort.