dimecres, 18 de maig de 2011

Blau

Mai no recordo de quin color són
els teus ulls cels color de sol.
Se m'escapa la fesomia que intent copsar
tantes vegades, sense voler.
No m'agrada, marçal,
oblidar els teus ulls
i el teu cap
i el teu cul.

Sense fesomia,
el teu color verd d'ulls,
em recorda com són de negres
les teves ninetes.

Sense tu,
et confons en mil ulls
que m'empresonen
l'obscuritat dels meus ulls grocs
color d'herba.

Sense saber com sóc,
no puc refer-te.
Sense saber com ets,
puc recordar-te sempre.

7 comentaris:

XeXu ha dit...

Al final no m'ha quedat clar de quin color eren els seus ulls, però sí que deu tenir un culet turgent.

Miquel Sureda i Jaén ha dit...

Però, no li agrada Marçal. Tot i així utilitza "m'agrada el teu cul" d'ella. És un poc contradictori, val a dir; així i tot, m'agrada.

novesflors ha dit...

Tants colors... se sent perfectament el tacte de les paraules ;)

mq ha dit...

colors escollits a l'atzar?
serà la imatge de la teva mirada?
reflectida dintre teu
(sempre et recordaré)
salut estimada!
molt bon escrit

El tacte de les paraules ha dit...

Xexu, és una incògnita? són mil colors, importa realment el color?

Miquel: fixa't que no diu 'no m'agrada marçal' sinó que diu: no m'agrada, marçal, oblidar...

Novesflors: gràcies, realment és un gust poder assaborir colors

Mq: és una lliureinterpretació, tal vegada sí, potser no...el que importa és com t'hi sents tu davant el poema.

Bona nit a tots!

Miquel Sureda i Jaén ha dit...

Entesos. Diculpi la manca d'observació.

viatger immòbil ha dit...

A l'última estrofa sobreïxen les formes blaves, borroses, llunyanes que no copsen els ulls.