Vaig pintar la llum de verd,
la frontera del repte.
La sang que bevies a glopades
va petrificar-se en glaç.
Aquest amor difícil
que portam
sense temença
de ser descoberts
pels anys o la desgana
és el contraban de sang
amb gotes de cel
que duim
a les batalles
2 Comentaris:
Les gotes de cel ho endolceixen tot.
Ahir em parlaven d'una parella major que als seus 80 encara s'agafaven de la mà, i s'acariciaven les cuixes i les galtes, i es miraven fixament i es deien quant s'estimaven.
Tan de bo difícil no fóra un epítet d'amor, però el poema és verd cel.
Publica un comentari