diumenge, 10 d’abril de 2011

MMM

Vaig pintar la llum de verd,
la frontera del repte.

La sang que bevies a glopades
va petrificar-se en glaç.

Aquest amor difícil
que portam
sense temença
de ser descoberts
pels anys o la desgana
és el contraban de sang
amb gotes de cel
que duim
a les batalles

2 comentaris:

novesflors ha dit...

Les gotes de cel ho endolceixen tot.

viatger immòbil ha dit...

Ahir em parlaven d'una parella major que als seus 80 encara s'agafaven de la mà, i s'acariciaven les cuixes i les galtes, i es miraven fixament i es deien quant s'estimaven.

Tan de bo difícil no fóra un epítet d'amor, però el poema és verd cel.