dilluns, 21 de febrer de 2011

Jo també t'escric

A tu. La solitud sempre em recorda la companyia; l'aigua, la set.
La veu no fa falta que mogui muntanyes;
la fe divina em recorda la misèria.
La riquesa mou el món; l'amor, l'angúnia.

La por no t'anestesia les venes;
les entranyes em fan pensar en inseguretats.
L'estranya incapacitat per fer senzill allò fàcil
és el mal que infecta la raça humana.
Humà em recorda a animal.

La desil·lusió la crees perquè vols,
la dificultat l'alimentes amb cada acte,
però, tot i així, per a mi, sempre seràs el meu ca que bava.

1 comentari:

XeXu ha dit...

M'han arribat sobretot les dues primeres frases del darrer paràgraf. Aquestes me les podrien dir a mi, i no els faltaria raó, però és que de vegades no és tan fàcil que les coses rutllin bé. És una qüestió d'estats mentals.