dijous, 13 de gener de 2011

Refet 1

Nuclis amarats de l’essència de cossos.
Cada racó de món guarda dins ell
el secret de la seva pròpia existència
que es recicla dia a dia.

Uns instants minúsculs
que es vivifiquen en converses,
tal volta tribals, banals o intempestives.

La calentor del joc amara tota l'escena.
Tot segueix un ritme.

Cada aproximació a la veritat
és una passa en fals
que creiem inexpugnable.

La conversa erra de camí i es desfà
inconsistència radical que ens activa
i que ens agrada.

Tot és un joc on no t’hi canses de jugar.
No perds, mai no guanyes.
Seu i observa,
perquè observar és sinònim de viure.
Sols necessites que els teus ulls
es fixin en allò que normalment
no s’aturen a mirar.

Tota la boira escampada s’arreplega
i desapareix

Els teus ulls es deïfiquen
i s'emporten un altre petit secret,
una partícula minúscula,
quasi invisible.

Llavors saps que res no és gratuït,
i que tornaràs demà al mateix lloc,
a les mateixes veus,
al mateix silenci.

4 comentaris:

XeXu ha dit...

Perdó, podries fer la traducció en prosa d'això que expliques? És que m'agradaria entendre-ho, i la poesia jo...

El tacte de les paraules ha dit...

Clar! Per a tu, el que faci falta! jeje

Tot parla de converses al voltant d'una taula. nuclis "taules". Cada coversa en una taula amb bona companyia és com un món, una espècie de secret, un joc: parlar, escoltar, interrompre.. tot té un ritme.

Són aproximacions, per a mi, a les nostres veritats, tal volta insignificats o passatgeres...però observes, parles i raones.
De vegades la conversa es desfà i canvia el rumb cap a una altra 'veritat'.
Si observes amb atenció podràs notar aquesta 'màgia' que surt de cada conversa de cafè, o de terrassa...

la darrera estrofa és una afirmació que m'agrada aquest joc, aquestes converses vivificants i que la conversa no només són paraules, sinó que també és silenci. Tot és u.

novesflors ha dit...

Una explicació molt interessant, la teua.
Bon any.

onatge ha dit...

Un poema que m'agrada, per rellegir-lo més d'una i de dues i tres vegades fins qeu el silenci m'humitegi els llavis...

Des del far bona nit.
onatge