dilluns, 22 de novembre de 2010

Versus

T'estim a tu,
al vòmit incontrolable
que assaboresc,
a la foscor crònica
que m’empresona els ulls,
i a l’angoixa devoradora
que em trenca.

Perquè sabem que estimar
no és fàcil, ni gratuït, ni altruista:
ens emblanquina les entranyes.

4 comentaris:

Ull de cuc ha dit...

Suposo que estimar no és fàcil, però hi ha estimacions més difícils que d'altres, entenc! Espero que estiguis bé...

XeXu ha dit...

Avui m'han passat a davant, però hi sóc, és clar que hi sóc, perquè encara recordo alguns posts que et vaig llegir i els tinc ben guardats, algun dia sortiran. No exagero ni t'ensabono si et dic que ningú juga amb les paraules com tu, i que he trobat molt a faltar els teus escrits. Espero que tornin, que tornis a ser per aquí. Per mi ets una referència, encara que et sembli estrany.

I el que llegeixo darrerament és molt trist i no saps la impotència que sento de no saber-te dir res que pugui ajudar. Així que tens una altra abraçada meva, i espero que el somriure torni. Estimar no és fàcil, però no podem mai deixar de fer-ho. Ànims.

Anònim ha dit...

realment sabem que es estimar¿

horabaixa ha dit...

... he quedat molt impressionada.