dimarts, 12 de gener de 2010

Recules

De vegades, veus més que mai que un gest justifica tota una vida.

T’adones que en aquell precís instant en què la darrera paraula et va sortir de la boca, ja suplicaves recular fins a l’inici de tot. I t’adones que massa vegades has pensat recular a la teva vida. Com quan t’acabes de menjar aquell gelat de xocolata, a les dotze del migdia, un dia de ple agost: després de la darrera mossegada vols recular fins al moment en què l’home et diu el preu d’allò que et menjaràs amb tanta ànsia.
T’adones, de fet ho saps de quasi sempre, que recular és impossible, que és impossible desfer tot allò que ha passat, cada paraula dita, cada gest, cada to de veu…
I realment no sents impotència, sinó certesa, almenys tens certesa d’una cosa en la teva vida: no es permet tornar enrere. I tal vegada aquesta certesa et doni seguretat. Una cosa segura i certa, almenys una. I per què demanar més?

De vegades, ho veus tot més que mai.

5 comentaris:

XeXu ha dit...

Per això les coses que fem les hem de fer amb enteniment. Quan fem coses en les que creiem assumirem les conseqüències, i probablement no tindrem ganes de tornar enrere. Actuar impulsivament té aquestes coses.

T'has fixat que ja portes tants posts aquest any com en tot el 2009? Que bé, no? I al següent, 50! ho celebrem?

shai ha dit...

Actuar impulsivament es lo que molts de pics te durà als millors camins; i el mes important t'ensenyarà a aprendre de lo bo i de lo dolent.

La seguridad es para los cobardes!

novesflors ha dit...

Jo crec que ha d'haver-hi persones de tota classe: els que els agrada l'aventura i els que els agrada la seguretat, i cadascú és lliure de viure la vida com millor li plaga, si és que pot, que vida només n'hi ha una. No veig per què hem de posar qualificatius que desqualifiquen, com això de "covard". Crec que hem de respectar la diversitat de formes de ser i de formes de viure, hem de respectar la llibertat dels altres. Així ho veig jo.

p. ha dit...

penso que el passat té que veure amb el present,no és el mateix la història que la memòria.
pel que fa al futur sí que hi veig una certesa: la mort.. aquesta sí que és una guirnalda al passat!

Anònim ha dit...

Ooh! Avui m'ha pegat per tornar a veure el teu blog, que tant de temps feia que no visitava, i per sorpresa meva veig que ho has actualitzat! que tornes a ser per aquí, encara que veig que fa ja un temps que no has tornat escriure res, esper que ho segueixis fent! M'agraden molt els teus escrits i per tant aniré passant per aquí de manera sovint! Saluuut!