No ho notau? És present a l’aire. A l’aire que respiram i que ens talla els llavis. No ho notau? Ho respiram, ho volem respirar, ens ho fan respirar. L’aire de Nadal, de pietat, de perdó, l’aire d’esperança i de bona nova. Quina llàstima que només passi un pic a l’any…aquest meravellós aire que ens envolta quan sortim de casa, quan anam al mercat, quan simplement passejam pel carrer…És l'aire que tothom inhala fins a l'interior més amagat. Es contagia, es propaga, s'aferra, s'ensenya, es viu. És tan meravellós que no deixa lloc a cap dubte, a cap pregunta, a cap preocupació. És simplement perfecte, tot pau i amor. I somriures, clar, molts de somriures, que no faltin.
Qui t’ha dit que la ironia no pot canviar el món…
3 comentaris:
Ostres, perdona que t'ho torni a dir, eh, però estic molt content de tornar-te a llegir.
M'has fet dubtar fins el final. Aquests dies per la xarxa hi ha com una mena de discussió entre partidaris i detractors del Nadal, i fins el final no sabia de quina mena podies ser, i si el que anava llegint era cert o no. Ja veig que, en definitiva, penses com jo. Obligació de passar-ho bé i estar bé. I què passa si no ho estàs? Ho has de fer veure? Si no encara espatllaràs el Nadal als altres...
En qualsevol cas, que passes un Bon Nadal.
Lo pitjor des nadal es sa gent, o lo pitjor de sa gent es nadal...
Lo pitjor de lo pitjor es que tu faci tant de temps que no escrius.
Publica un comentari a l'entrada