dissabte, 26 d’abril de 2008

Seqüència 1 d'allò que no faré


No utilitzaré la retòrica de les paraules amagada dins camins polsosos de records oblidats.

No utilitzaré xiuxiuejos d’amants robats al blanc de la lluna.

No faré servir metàfores ni simbolismes engirgolats dins l’arbre de la poesia.

No utilitzaré codis secrets fets de paraules llunyanes en el temps i en l’espai.

No agafaré de la natura la verdor dels prats ni la lluentor de les aigües.

No utilitzaré els somnis dels artistes emmascarats de la meva personalitat.

No utilitzaré el somriure de l’alegria en el seu punt àlgid d’execució.

3 comentaris:

XeXu ha dit...

Llavors el que faràs serà ser clara com l'aigua, oi?

El tacte de les paraules ha dit...

Això només és la primera seqüència, després de la cinquena, ho sabràs, sabràs el motiu. ;)

Somiant la lluna... ha dit...

Deixa d'utilitzar tot allò que escullis, però el somriure no el deixis de fer servis... :)