dissabte, 1 de juny del 2013

Poc

Et diré adéu i riuré de pena
i amb tu,
la música,
la que sona quan jugam
a cercar el matí
dins cada horabaixa.

Ja hem descobert les presses de la nit,
les que fan menjar-nos l'alè i la son
enmig de tu i de mi
i de dos milions més de pensaments.
 
Quan no hi siguem
i el camí se'ns esborri,
epero que algun carrer viscut
ens servi la rialla.
Per si algun dia tornam
i ens fa falta.

5 comentaris:

Sergi ha dit...

Uf, els records queden, i molts són bons, però poden fer mal, precisament per bons, per mostrar-nos una realitat que ja no hi és. Hi hem passat molts cops, oi? Però continua fent mal.

novesflors ha dit...

Els carrers viscuts guarden els moments d'amor, potser.

(Temps sense llegit-te…)

El tacte de les paraules ha dit...

Sempre hi sou, a tots dos, gràcies!

Xelo IProu ha dit...

la memòria és plena de cantonades evocadores

Maria ha dit...

Preciós<3