diumenge, 23 de desembre de 2012

Món

No em va fer por
perquè ho havia viscut:
amb aquell gest i aquell mot
ja m'havies esbucat el món.

Perquè la fi del món no és
el que crèiem que era;
és interior.

Com quan vas esqueixar
la realitat que ens havíem construït
damunt del sòlid pont
de la mentida.

2 comentaris:

novesflors ha dit...

Trist però molt bon poema.

XeXu ha dit...

Colpidor i dur, però molt ben expressat. Bones festes...