dimecres, 8 d’octubre de 2008

Univers tàctil

Dins un espai compartit, un oceà de teles,
te toc.
Crits de bullentor extrema s’endinsen dins la pell,
la teva, la meva, una sola.
El llenguatge del contacte s’ha posat en marxa.
El tros d’epidermis que compartim parla,
ho sents?
Escolta...
Parla de tu i de mi, com a una única cosa.
Desperta’t amb el seu llenguatge,
et crida.
No fa falta que obris els ulls, basta que restis com fins ara.
Totes les teves possibilitats d’experimentar focalitza-les a la teva pell,
banyada per la meva,
i deixa que parlin soles.
Molt possiblement ho faran millor que la nostra raó.
De raó, no n’entén el llenguatge dels cossos.
Deixa que et recorri aquest univers no senyalitzat,
inhòspit en cada contacte.
Cada cop és com néixer de nou.
Fes com si tot el teu cos fos, només, la petita part de pell
que els meus dits acaronen,
sols amb això,
farem l’amor.

15 comentaris:

mar ha dit...

deixa que la pell parli sola...
sols amb això farem l'amor...

el contacte de la pell, sense paraules, sense raons...

preciós...

L'Aprenenta ha dit...

m'ha encantat! molt maco!

XeXu ha dit...

He d'entendre, doncs, que ja ha deixat de mal interpretar-te?

fada ha dit...

Un poema preciós. Senzillament natural i amb força. Un petó.

barbollaire ha dit...

preciós...
la pell a la pell...

no es pot demanar més

;¬)*

PetitaCriatura ha dit...

Fa dies que estic una mica despenjada dels blogs, però ha estat entrar al teu i retrobar el tacte de les paraules que només tu saps crear. Moltes gràcies...

I felicitats, com sempre, per les teves paraules sensitives.

:-*

mq ha dit...

eis!!
molt bon escrit
el tacte, s’escampa la màgia dels dits i les imatges que recullen les mirades
s’impregna a la pell la màgia de la tardor, acolorint els sentiments i les emocions amb pinzellades de passió i melangia...
salut i besades!!

novesflors ha dit...

És a dir... el tacte, el tacte de les paraules avui es fa més evident que mai.

digue'm ariadna ha dit...

... Callen les paraules quan parla la pell, i és el tacte qui lentament va recorrent en silenci tot allò que el cos diu, expressa i sent...

yuna ha dit...

Certament, és preciós... :) deixa acariciar-te, i que t'acariciïn... parlar sense paraules és increïblement bonic*

horabaixa ha dit...

Hola,

I es que, amb nomes els tacte amb els dits, et pot arribar a possar a mil..............

Preciós

Jeroni Maleuff ha dit...

Sembla que cada paraula d'aquest blog siga una carícia (ca)lenta.

skorbuto ha dit...

Quan puguis passat pel meu bloc.

El tacte de les paraules ha dit...

Gràcies a tots.

Benvingut Jeroni Maleuff, esper poder acariciar-te més ;)

Skorbuto, no sé si m'ho meresc però...gràcies!

floquet ha dit...

molt bonic aquest poema! amb naturalitat i sentiment, molt ben trobat.