dimecres, 22 d’octubre del 2008

Et perpetues

Quan te’n vas, sempre quedes.

No te’n vas mai del tot, quedes en mi, en aquelles coses que he conegut de tu: el gust dels teus llavis, l’olor de la teva pell, la manera de mirar-me… Te’n vas i quedes. No he ni de tancar els ulls perquè em recorri de nou la sensació d’assaborir els dialectes de la teva pell. Quan te’n vas, quedes. Ningú no se’n va del tot si és recordat, ningú no s’oblida si deixa en tu la necessitat de saciar la fam que provoca, la necessitat de pair l’aliment que, a poc a poc, ha cuinat perquè tu te’l mengis.

Sempre que te’n vas, sóc com la terra en la qual t’arreles.

Sempre que te’n vas, em converteixes en aquell lloc on sempre quedes, quan no hi ets.

16 comentaris:

Sergi ha dit...

T'ha agafat fort. Però fort, fort! I per què se n'ha d'anar? Si no marxés, no caldria tenir aquestes sensacions. En podries tenir unes altres.

novesflors ha dit...

Jo... et comprenc perfectament.

El tacte de les paraules ha dit...

Xexu: parl simplement del 'fins demà', no se'n va lluny. Inevitablement, sempre marxa qualque moment, un minut, una hora, un dia...és d'aquest temps de què parl. M'ha agafat fort? ;)

digue'm ariadna ha dit...

... Com si el temps s'allargués, com si el regust pogués arrelar i acabés fonent-se dins, sembla no cessar l'instant de complicitat...

Ballarinadeplom ha dit...

Saltant de blog en blog he topat amb el teu.

Molt bons els escrits, felicitats!

L'Aprenenta ha dit...

quan no t'envàs, et quedes! jeje

Anònim ha dit...

Sempre passa, tenir aquesta sensació és la de dir, no has marxat de mi tot i no estar aki present...

Eau ha dit...

Bonic, bonic...

fada ha dit...

Si quan se'n va sents tot això... Demana quan torna!!! M'ha agradat, molt. Petons.

mar ha dit...

m'agrada això que escrius...
tant pot ser per quan algú se'n va una estona, com si se'n va per sempre...
la petjada que deixa en nosaltres...
algunes més profundes, d'altres més superficials,... aquells a qui estimem... i deixen la seva essència dins teu...
bon cap de setmana!s

Lluna ha dit...

T'entenc, tot i que fa massa que no sento tot això... Un post preciós :)

yuna ha dit...

...felicitats per les sensacions de tendresa i amor, pels sentiments de felicitat :) t'ho mereixes*

uau! Segueix escrivint!

horabaixa ha dit...

Hola Tacte de les paraules,

Molt bonic, i, m'ha fet recordar coses que dius, tan certes, que a vegades, fan mal i tot.

Te'n podria explicar tantes...........

Una abraçada

àrid absurdalah ha dit...

i de cop ensopegues amb un racó ple de tendresa que et fa somriure o arquejar una mica les celles, i decideixes deixar un comentari. així.

Barbollaire ha dit...

...potser l'absència és la que dona força i sentit a la presencia...

com els silencis ho fan amb les paraules, les frases...

un petonet dolç, nina
;¬)*

El tacte de les paraules ha dit...

Gràcies pels vostres comentaris, a tots! i en especial als nouvinguts.

M'agrada que us agradi.

Una abraçada