dimecres, 24 de setembre de 2008

Pas en fals


Jo crec que en el fons el que ens sap més greu és veure que ens hem equivocat. No que ens hagin mentit o que no ens estimàs… això fa mal, sí, però crec que el que ens fa més mal és veure que hem triat la persona equivocada, que ens hem errat. Sentim una mena de frustració cap a nosaltres mateixos, com si d’alguna manera, haguéssim perdut la partida. Dol veure que no ho hem aconseguit, que els nostres esforços no han servit per a res. Fa més mal veure que has apostat en va, que no el fet de perdre a l’altra persona en si. Perquè tots sabem positivament que de persones n’hi ha moltes, que a partir d’ara, la triarem millor, intentarem no errar de nou. Intentarem no tornar a travelar en el mateix lloc. Tots cercarem la satisfacció d’haver triat bé, la satisfacció de veure’s correspost al cent per cent. Ara només fa falta assumir la derrota personal, acceptar-la. A partir d’aquí tot és més fàcil. Un dia t’aixeques i t’adones que ets tu, només tu, que de tot s’aprèn. Que només ha estat una petita passa més cap a allò que realment vols, allò que realment et farà feliç. Ets mires des de lluny i et veus més forta.

Avui comences a desteixir la cuirassa.

10 comentaris:

Cesc ha dit...

Tot i ser la persona equivocada, de tot error se'n treu alguna cosa, i d'allò n'aprendràs que és molt important... i si et mires de lluny i ja et veus més forta, vol dir que avançes... :)

barbollaire ha dit...

si comences a desteixir la cuirassa vol dir que t'has mirat els ulls...
que has somrigut...
que has sentit la pluja ,el sol, l'aire...
que has sentit que vius i ets viva...

nina, si ens ho mirem bé i un xic fredament, podríem dir que no hi han derrotats... O que tots som derrotats...

aixeca el cap i respira...

una bosseta de petonets dolços

bimbonocilla ha dit...

pff.. vols dir?
no sé jo... m'ho pensaré.

jo ara estic una mica decepcionada de mi mateixa per deixar-me fer mal... però els actes de l'altra persona, no crec que sigui culpa meva...
no?

aish...

El que mai et vaig dir ha dit...

si tries pots equivocar-te.
obvi.
pitjor seria deixar que els altres triessin per nosaltres.
Ets senyora dels teus errors, i dels teus encerts
i això et fa més forta i més sàvia.

XeXu ha dit...

El dia que t'adones que ets tu i només tu és el dia que comences a fer passos ferms i segurs cap a estar bé amb tu mateix, i d'aquí només en sortiran coses positives. Però no sé si estic d'acord amb la resta que dius. La sensació d'haver-nos equivocat és molt dolenta, però no sempre és així. De vegades no ens equivoquem, i la pèrdua ens fa mal, quedar-nos sense una persona ens deixa fets pols, però si hem lluitat amb tot el que teníem, potser no ens havíem equivocat, o si més no, quan hi érem, no sentíem això. El més maco és trobar una persona amb la que no arribem a pensar mai això, una persona que ens faci adonar que, si bé potser no eren errors, les anteriors relacions només eren petits esbossos de felicitat, i que ara ja coneixem la de veritat.

Poeta per un dia ha dit...

... si el camí de la vida fos una línea recta, sense cap entrebanc, ni cap cruïlla, ni cap pas a nivell no senyalitzat, ni cap canvi de rasant sobtat, ni cap semàfor en constant àmbar, ni cap sortida de camions, ni cap radar camuflat... possiblement no seria vida...

... cada petita inclemència et defineix i converteix el passat en futur ...

... ànims!!!

novesflors ha dit...

No has perdut la partida, només una jugada. La partida és la vida.
Ànims!

digue'm ariadna ha dit...

... No ho sé... Aquests errors, aquestes derrotes, a mida que es van acceptant, a mida que es va aprenent d'elles, no sé fins a quin punt no comencen a formar part de nosaltres, comencen a entrellaçar-se de tal manera que van creant una mena de cota de malla, una mena de cuirassa, prima, lleugera i més forta, que ens recorda allò que ens va passar i ens va ferir en el seu moment. I si bé aquesta cuirassa trenada no ens fa invencibles, ens recorda com som de vulnerables, i en aquesta vulnerabilitat podem aprendre molt de nosaltres i dels altres... No ho sé...

L'Aprenenta ha dit...

tothom es pot equivocar, apostar per alguna cosa, i que al final no sigui el que un esperava pot passar, i no ha de fer-te sentir derrotada.

skorbuto ha dit...

Potser el que més ens decebre no és tant el haver triat la persona equivocada, sinó el haver-nos convençut nosaltres mateixos que era la persona encertada.

Tanmateix és molt bo que comenci a caure la cuirassa, les cuirasses paren els cops però impedeixen sentir les abraçades.