Res de tot això faré servir per dir-te una paraula tan plausible
i tan clara com és:
t’estim
i tan clara com és:
t’estim
diumenge, 4 de maig del 2008
divendres, 2 de maig del 2008
Seqüència 4 d'allò que no faré
No utilitzaré el so d’una guitarra acompanyada d’una veu dolça.
No agafaré dels camins banyats, l’olor de terra banyada.
No utilitzaré el per què de les coses en el seu afany d’aclarir el sentiment unívoc.
No m’apropiaré del silenci que envolta aquest poema.
No utilitzaré la flama que il·lumina els camins eixuts d’esperança.
No faré meus els crits de victòria dels qui es creuen vencedors.
No agafaré dels camins banyats, l’olor de terra banyada.
No utilitzaré el per què de les coses en el seu afany d’aclarir el sentiment unívoc.
No m’apropiaré del silenci que envolta aquest poema.
No utilitzaré la flama que il·lumina els camins eixuts d’esperança.
No faré meus els crits de victòria dels qui es creuen vencedors.
dijous, 1 de maig del 2008
Seqüència 3 d'allò que no faré
No m’apropiaré de la màgia despresa pels cossos en actiu.
No utilitzaré el crit de reafirmació de l’incomprès.
No faré meus els udols dels llops en la nit envoltada de turmenta.
No utilitzaré la ploma del poeta que escriu el darrer poema.
No agafaré, del món que m’envolta, el misteri d’existir.
No utilitzaré el pensament del filòsof capficat dintre del seu estudi.
No agafaré de la gent, la inactivitat passiva que els acompanya.
No utilitzaré el crit de reafirmació de l’incomprès.
No faré meus els udols dels llops en la nit envoltada de turmenta.
No utilitzaré la ploma del poeta que escriu el darrer poema.
No agafaré, del món que m’envolta, el misteri d’existir.
No utilitzaré el pensament del filòsof capficat dintre del seu estudi.
No agafaré de la gent, la inactivitat passiva que els acompanya.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)