divendres, 7 de desembre de 2012

Primera persona

He copsat tots els alens,
quan aquesta sensació estranya
em fa recordar
que sempre em descol·loca
aquesta trista olor de passat.

He fitorat totes les mans,
quan la pell s'oblida de tu,
quan la veu no sap escriure
que m'enganxo al tacte
del color verd dels teus ulls.

He malmès tots els perdons,
aquells que encara no hem dit,
els que s'intueixen entre els llençols
quan s'estimen els peus
i es xiuxiuegen els dits.

M'he confitat els plecs
de cada racó de por
i sense voler he descobert
que sempre estic
entre tu i jo.


1 comentari:

Carles Querol ha dit...

"quan la veu no sap escriure
que m'enganxo al tacte
del color verd dels teus ulls."

La mirada del teu vers és, simplement, deliciosa.
Una abraçada